Viatge per França 3r dia (de Bordeaux a Soulac Sur Mer)

I el 3r dia marxem de bon matí de Bordeaux cap a la zona de l’atlàntic. Marxem aviat perquè sabem que és una zona molt turística i tot i que fa un dia plujós i núvol creiem que hi haurà gent. A la zona de la Duna de Pyla hi ha un gran aparcament, de pagament, però molt ben muntat. Hi ha molt d’espai, això sí quan més tard arribis més lluny aparques a no ser que tinguis sort i trobis un lloc a prop.

Bé, s’ha de caminar de totes maneres uns 15 minuts fins a la zona de la duna i llavors pujar fins a dalt de tot. Aquesta duna és la més alta de tot Europa i és un lloc molt curiós, però no us espanteu, a l’estiu hi ha unes escales per pujar a dalt de tot, només per un costat. Si quan ets a dalt t’emociones i fas com nosaltres que baixes fins a l’aigua corrents, has de pujar caminant. I això sí que costa una mica. Però l’aventura val la pena.

Escales per pujar fins a dalt

La vista des de dalt de tot de la duna és magnífica. És veu tot el voltant i és impressionant. I a l’altre costat bosc de pins. Això també és curiós, perquè en un costat hi ha oceà i l’altre un bosc dens.

Una vegada a baix, tot i que no feia gaire bon dia vam fer un banyet, només per poder dir que ens havíem banyat a l’oceà i perquè tenint en compte que el viatge seguia cap al nord, pensàvem que ja no trobaríem gaire bon temps i no ens podríem banyar enlloc, per tant vam aprofitar.

I després seguim excursioneta cap amunt, ara sí per la sorra, que a més a més és d’aquella tant fina i cursa fins a baix. Bufff una altre vegada suats i ara a més a més salats i plens de sorra! Sort que hi ha alguna font per treure sorra de peus, però no dutxes.

A la zona entre la duna i l’aparcament hi ha restaurants, xiringuitos i botigues de records, però tot és tant car, que no val la pena ni mirar-ho. Aquí la gràcies era poder fer la cursa de dalt a baix i el banyet.

Una mica de dinar, que ja dúiem i ens mengem al parquing mateix i seguim el camí cap a l’hotel que tenim reservat.

Avui toca dormir a Port Maubert i ens queden uns quants quilòmetres. Com que abans de marxar havia fet tota la ruta, vaig pensar que per no tornar a passar per Burdeus podríem seguir amunt i travessar el riu Garona amb un transbordador, i així podríem veure la desembocadura d’un riu que fa 2 anys vam veure com naixia a la Vall d’Aran i de passada estalviar-nos una volteta.

Un cop travessats el riu agafem carretera i cap avall. Encara queden quilòmetres i aquesta vegada no és autopista. Així que anem tirant. L’hotel és a Port Maubert i quan arribem allà ens trobem un hotelet a mig del camp tot verd, amb uns canals secs amb vaixells, perquè és el vespre. Entenem que ja ha baixat la “marea” i que de dies poden navegar tranquil·lament. L’hotel és un restaurant que es diu l’Ecluse i que està a rebentar, hi ha fira, hi ha gent ballant, deu ser festa major.  Ens costa 50 euros la nit, una habitació de 4 moníssima. Això sí hi ha dutxa i pica però no WC. El WC està al passadís. A la nit, sentim molta gresca i veiem molta gent esperant al carrer, han de fer alguna cosa. La gent s’estira a la gespa, porten tovalloles, què deuen esperar…? i finalment ho descobrim… és el dia dels focs artificials… Genial, una nit màgica, estirats com tothom a la gespa veient aquells focs magnífics de festa major d’estiu… una fantàstica forma d’acabar un dia de vacances.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s